Al novembre del 2022 em van dir que tenia una depressió i que una opció era agafar-me la baixa. Això no va passar, era massa difícil d'assumir: no anar a l'escola no era una possibilitat.
El 19 de desembre de 2022 vaig tenir el meu primer atac d'angoixa i van anar arribant els plors, la ràbia, la culpa i la impotència per no saber a què m'estava enfrontant. Aquí vaig aturar la meva activitat docent durant 363 dies. 
A 19 de desembre de 2025 puc dir que la part més dura de la meva malaltia ja ha passat i que començo a gaudir del dia a dia i torno a sentir-me còmode fent la meva feina. A més a més, aquests darrers mesos, he pogut dedicar temps a aquest projecte personal que va començar a gestar-se quan la foscor em controlava.
Quan la foscor crema és un recull de sentiments, emocions, honestedat i transparència. És un poemari, però alhora algunes reflexions, està escrit en català, però té algun text en castellà. El motiu no és altre que reflectir-me tal com soc i tal com estic vivint la meva malaltia.
Els metges, la família i la medicació han estat imprescindibles en aquest procés, però també la meva resiliència i aprendre a demanar ajuda quan Ia foscor cremava. Aquesta obra vol recollir tot això per poder donar pas a una nova etapa, una en la que les ombres i la foscor no m'afectin en el meu dia a dia.